L’Ebre investiga el càncer de mama
El Projecte Emma és una iniciativa de la Fundació Dr. Ferran per a la recerca en càncer de mama, impulsada pel grup de recerca en patologia oncològica i bioinformàtica de la Gerència Territorial de les Terres de l’Ebre de l’Institut Català de la Salut.
Dades rellevants sobre el càncer de mama
Cada any es diagnostiquen més de 1.670.000 casos de càncer de mama nous arreu del món. Tot i que els avenços mèdics en el camp del càncer de mama han aconseguit millorar la curació i supervivència de les pacients de forma considerable, cada any moren 520.000 pacients a causa d’aquesta malaltia.
Els ganglis limfàtics de l’aixella són on amb més freqüència es propaga el càncer de mama. Les pacients amb càncer de mama amb el tumor localitzat al pit, tenen una supervivència del 99% als 5 anys del diagnòstic. En canvi, en les pacients amb metàstasi a l’aixella, la supervivència baixa fins al 85%. El descens més dramàtic de supervivència es produeix quan la metàstasi s’ha escampat a la resta del cos, més enllà dels ganglis axil·lars, on la supervivència descendeix al 26%.
Evidències de la metàstasi als ganglis limfàtics
La metàstasi als ganglis limfàtics de l’aixella és la porta a que el càncer de mama s’escampi per la resta del cos.
De fet, més del 50% de les dones amb metàstasi als ganglis limfàtics de l’aixella desenvoluparan metàstasi a altres parts del cos durant els 10 anys posteriors al diagnòstic.
La resposta immune és determinant
És important identificar els mecanismes que fan que les cèl·lules tumorals s’escapin des del seu lloc d’origen. En aquest procés, a part de la naturalesa intrínseca del propi tumor, s’ha observat que també hi té molt a veure la resposta immune del propi cos.
Des de fa uns anys, s’està intentant saber com es poden fer servir les cèl·lules immunes per eliminar les cèl·lules canceroses del cos, però encara no s’han aconseguit avenços significatius.
Cal, doncs, fer molta recerca per trobar eines terapèutiques que puguin curar el càncer de mama de forma definitiva.
Cal més investigació sobre els ganglis limfàtics
Els ganglis limfàtics són estructures del cos humà que tenen un paper molt important en la resposta immune. No obstant, s’ha investigat molt poc sobre quin és el paper de les cèl·lules immunes dels ganglis en el càncer de mama.
Fins ara, la majoria d’investigacions s’han centrat en la resposta immune de les pacients. S’ha demostrat la presència d’una població heterogènia de cèl·lules immunes en el microambient tumoral de la mama, en el propi tumor de la mama o en la sang. Aquestes cèl·lules són principalment limfòcits T CD4 i CD8, cèl·lules citotòxiques, macròfags, cèl·lules dendrítiques i cèl·lules T reguladores.
S’ha comprovat que el tipus i la quantitat de les cèl·lules immunes trobades en el tumor estan relacionades de manera significativa amb algunes variables clíniques, com la grandària del tumor, l’edat, la progressió de la malaltia o la supervivència de la pacient. La importància d’aquest infiltrat cel·lular també ha estat d’utilitat per predir el comportament clínic i patològic.
Tot i això, encara hi ha grans controvèrsies sobre el paper de la resposta immune en la patogènesis i la progressió del càncer de mama.
L’objectiu del projecte Emma
Fer un estudi en profunditat de la resposta immune dels ganglis axil·lars en pacients amb càncer de mama, és l’objectiu del projecte Emma.
Es vol avaluar quines diferències hi ha a les cèl·lules immunes entre pacients amb i sense metàstasi en els ganglis axil·lars.
Per aconseguir això, es realitzaran diferents tipus de tincions histològiques i les imatges digitals resultants seran analitzades amb tècniques d’intel·ligència artificial.
Si la primera línia de defensa del sistema immune contra el tumor és a la pròpia mama, amb aquest projecte es pretén avaluar què passa en la segona línia de defensa (els ganglis axil·lars que no han estat envaïts per la metàstasi) i si aquesta segona línia pot estar alterada segons si les pacients tenen ganglis axil·lars veïns amb metàstasi o no.
Quina és la hipòtesi científica que es pretén demostrar amb el projecte Emma?
Els humans podem tenir entre 20 i 40 ganglis limfàtics a l’aixella. Quan el tumor de mama realitza metàstasi als ganglis de l’aixella, no acaba envaint tots els ganglis, de manera que les pacients tenen ganglis amb i sense metàstasi. Les pacients que no han fet metàstasi a l’aixella tenen tots els seus ganglis sense cèl·lules tumorals.
La nostra hipòtesi pretén demostrar que els ganglis que no tenen metàstasi tenen una resposta immune diferent entre les pacients que tenen algun gangli veí afectat amb metàstasi i les pacients que no en tenen cap.
A més, es vol demostrar que aquestes diferències en la resposta immune poden tenir implicacions en l’evolució de la malaltia i, per tant, en la metàstasi a distància i la supervivència de les pacients.
Justificació del projecte científic i resultats esperats
Tal i com s’ha explicat als antecedents, se sap que la metàstasi a l’aixella s’associa a la metàstasi a distància i, aquesta, està directament relacionada amb una elevada mortalitat de les pacients.
No obstant això, cal investigar més a fons la manera exacta de la disseminació de les cèl·lules tumorals dels ganglis limfàtics.
La forma en què les cèl·lules tumorals migren dels ganglis a altres parts del cos s’anomena “la caixa negra”, ja que només podem observar-ne l’efecte (metàstasi a distància), però no la manera en què les cèl·lules tumorals s’estenen dels ganglis als òrgans.
Els resultats de les investigacions del nostre grup indiquen que en aquest fenomen de la caixa negra podria estar implicat el sistema immunitari dels ganglis limfàtics axil·lars.
El projecte Emma vol confirmar aquests resultats preliminars i obrir una nova portar en l’estudi de la resposta immune en pacients amb càncer de mama, no només en el tumor primari, sinó també en els ganglis limfàtics sense afectació de cèl·lules tumorals. Tot i que s’espera que els nous tractaments amb immunoteràpia generin grans avenços, la investigació preclínica com la que plantegem és encara necessària per saber per què fallen els assaigs clínics amb immunoteràpia o, simplement, per saber què està passant en el desenvolupament del càncer.
Davant l’evidència de manca d’investigació sobre la funció dels ganglis limfàtics en la progressió del càncer de mama, aquest projecte podria obrir la porta a noves línies d’investigació per avaluar amb més profunditat i detall el paper del sistema immunitari en la metàstasi i la supervivència de les pacients amb càncer de mama i ajudar-nos com a nous factors clau en el diagnòstic, pronòstic i tractament d’aquests pacients.
Justificació del projecte científic i resultats esperats
Tal i com s’ha explicat als antecedents, se sap que la metàstasi a l’aixella s’associa a la metàstasi a distància i, aquesta, està directament relacionada amb una elevada mortalitat de les pacients.
No obstant això, cal investigar més a fons la manera exacta de la disseminació de les cèl·lules tumorals dels ganglis limfàtics.
La forma en què les cèl·lules tumorals migren dels ganglis a altres parts del cos s’anomena “la caixa negra”, ja que només podem observar-ne l’efecte (metàstasi a distància), però no la manera en què les cèl·lules tumorals s’estenen dels ganglis als òrgans.
Els resultats de les investigacions del nostre grup indiquen que en aquest fenomen de la caixa negra podria estar implicat el sistema immunitari dels ganglis limfàtics axil·lars.
El projecte Emma vol confirmar aquests resultats preliminars i obrir una nova portar en l’estudi de la resposta immune en pacients amb càncer de mama, no només en el tumor primari, sinó també en els ganglis limfàtics sense afectació de cèl·lules tumorals. Tot i que s’espera que els nous tractaments amb immunoteràpia generin grans avenços, la investigació preclínica com la que plantegem és encara necessària per saber per què fallen els assaigs clínics amb immunoteràpia o, simplement, per saber què està passant en el desenvolupament del càncer.
Davant l’evidència de manca d’investigació sobre la funció dels ganglis limfàtics en la progressió del càncer de mama, aquest projecte podria obrir la porta a noves línies d’investigació per avaluar amb més profunditat i detall el paper del sistema immunitari en la metàstasi i la supervivència de les pacients amb càncer de mama i ajudar-nos com a nous factors clau en el diagnòstic, pronòstic i tractament d’aquests pacients.