El Projecte Emma és una iniciativa de la Fundació Dr. Ferran per a la recerca en càncer de mama, impulsada pel grup de recerca en patologia oncològica i bioinformàtica de la Gerència Territorial de les Terres de l’Ebre de l’Institut Català de la Salut.
Cada any es diagnostiquen més de 1.670.000 casos de càncer de mama nous arreu del món. Tot i que els avenços mèdics en el camp del càncer de mama han aconseguit millorar la curació i supervivència de les pacients de forma considerable, cada any moren 520.000 pacients a causa d’aquesta malaltia.
Els ganglis limfàtics de l’aixella són on amb més freqüència es propaga el càncer de mama. Les pacients amb càncer de mama amb el tumor localitzat al pit, tenen una supervivència del 99% als 5 anys del diagnòstic. En canvi, en les pacients amb metàstasi a l’aixella, la supervivència baixa fins al 85%. El descens més dramàtic de supervivència es produeix quan la metàstasi s’ha escampat a la resta del cos, més enllà dels ganglis axil·lars, on la supervivència descendeix al 26%.

La metàstasi als ganglis limfàtics de l’aixella és la porta a que el càncer de mama s’escampi per la resta del cos. De fet, més del 50% de les dones amb metàstasi als ganglis limfàtics de l’aixella desenvoluparan metàstasi a altres parts del cos durant els 10 anys posteriors al diagnòstic.
Quina és la hipòtesi científica que es pretén demostrar amb el projecte Emma?
Els humans podem tenir entre 20 i 40 ganglis limfàtics a l’aixella. Quan el tumor de mama realitza metàstasi als ganglis de l’aixella, no acaba envaint tots els ganglis, de manera que les pacients tenen ganglis amb i sense metàstasi. Les pacients que no han fet metàstasi a l’aixella tenen tots els seus ganglis sense cèl·lules tumorals.
La nostra hipòtesi pretén demostrar que els ganglis que no tenen metàstasi tenen una resposta immune diferent entre les pacients que tenen algun gangli veí afectat amb metàstasi i les pacients que no en tenen cap.
A més, es vol demostrar que aquestes diferències en la resposta immune poden tenir implicacions en l’evolució de la malaltia i, per tant, en la metàstasi a distància i la supervivència de les pacients.
Justificació del projecte científic i resultats esperats
Tal i com s’ha explicat als antecedents, se sap que la metàstasi a l’aixella s’associa a la metàstasi a distància i, aquesta, està directament relacionada amb una elevada mortalitat de les pacients. No obstant això, cal investigar més a fons la manera exacta de la disseminació de les cèl·lules tumorals dels ganglis limfàtics. La forma en què les cèl·lules tumorals migren dels ganglis a altres parts del cos s’anomena ‘la caixa negra’, ja que només podem observar-ne l’efecte (metàstasi a distància), però no la manera en què les cèl·lules tumorals s’estenen dels ganglis als òrgans.
Els resultats d’investigacions del nostre grup indiquen que en aquest fenomen de la caixa negra podria estar implicat el sistema immunitari dels ganglis limfàtics axil·lars.
El projecte Emma vol confirmar aquests resultats preliminars i obrir una nova portar en l’estudi de la resposta immune en pacients amb càncer de mama, no només en el tumor primari, sinó també en els ganglis limfàtics sense afectació de cèl·lules tumorals. Tot i que s’espera que els nous tractaments amb immunoteràpia generin grans avenços, la investigació preclínica com la que plantegem és encara necessària per saber per què fallen els assaigs clínics amb immunoteràpia o, simplement, per saber què està passant en el desenvolupament del càncer.
Davant l’evidència de manca d’investigació sobre la funció dels ganglis limfàtics en la progressió del càncer de mama, aquest projecte podria obrir la porta a noves línies d’investigació per avaluar amb més profunditat i detall el paper del sistema immunitari en la metàstasi i la supervivència de les pacients amb càncer de mama i ajudar-nos com a nous factors clau en el diagnòstic, pronòstic i tractament d’aquests pacients.